La calefacció elèctrica es pot utilitzar essencialment segons tres sistemes: directe, acumulació i mixt.

Calefacció directa: la calefacció es produeix i s’emet de manera simultània. Aquesta categoria inclou la utilització de convectors i turboconvectors, de panells radiants, de radiadors elèctrics, d’aparells d’infrarojos, de radiació pel terra o pel sostre...

Calefacció per acumulació: la calor es produeix en un període determinat i s’emmagatzema per ser emesa posteriorment. S’inclouen en aquesta categoria les estufes acumuladores (acumuladors dinàmics i estàtics), així com la radiació per terra amb acumulació.

• Amb aquest sistema es poden aprofitar les reduccions de la tarifa amb discriminació horària (dia/nit), perquè la calor necessària s’emmagatzema durant la nit i es restitueix durant el dia.
• El sistema per acumulació necessita una inversió més elevada que el de calefacció directa.
• L’acumulació és un sistema molt adequat per a indrets que tenen una ocupació plena o continuada durant tot el dia.

Calefacció mixta: combinació dels sistemes directe i per acumulació.

• Amb aquest sistema es poden aprofitar les reduccions de la tarifa amb discriminació horària (dia/nit), perquè la calor produïda per acumulació sol variar (en funció de la qualitat dels aparells de cada sistema) entre el 40% i el 80% de la calor total necessària.

Amb un sistema mixt és aconsellable instal·lar acumuladors dinàmics a les peces principals (menjador, sala d’estar), acumuladors estàtics a les peces de circulació (rebedor, distribuïdor, passadís) i aparells de calefacció directa (convectors, turboconvectors, panells radiants) a les habitacions i els banys. També es pot combinar un terra radiant per acumulació amb convectors o panells radiants de recolzament.