FEDA ha presentat la planificació estratègica i els projectes que la companyia desenvoluparà dins un termini de deu anys. Tot això, marcat especialment pels canvis legals aprovats recentment pel Consell General i que desencadenen una reestructuració important d’una parapública que, des que es va crear i fins a dia d’avui, s’ha centrat estrictament en la producció i distribució d’electricitat. Així, d’ara endavant, FEDA també abordarà nous camps com la producció i distribució de calefacció urbana o la generació de l’electricitat mitjançant altres fonts d’energia. Aquests projectes els han presentat en roda de premsa la presidenta del consell d’administració, Sílvia Calvó; el director general, Albert Moles; i la directora de Planificació i Control, Eva Iglesias.

Tal com ha explicat la presidenta Calvó, l’aprovació de la Llei 5/2016 dota FEDA d’un nou marc jurídic i administratiu. D’una banda, la defineix com a entitat de dret públic de caràcter comercial industrial, a la qual es reserven les activitats següents: importació i exportació d’energia; compra majorista d’energia elèctrica; operació, manteniment i desenvolupament de la xarxa de transport de l’electricitat; i operació del sistema elèctric. Paral·lelament, se la dota del marc jurídic necessari per desenvolupar altres activitats no reservades en el marc del sector elèctric mitjançant la creació d’empreses filials que poden ser participades per privats amb fins a un 49 % com a màxim del capital.

Calvó ha explicat que aquests canvis en l’estructura empresarial de FEDA persegueixen tres grans objectius: mantenir la competitivitat del preu de l’energia, produir més energia dins d’Andorra per reduir la dependència respecte els països veïns i, finalment, diversificar i millorar els serveis oferts juntament amb la millora de la qualitat mediambiental. Arran d’això ha especificat, a tall d’exemple, que la central de cogeneració d’Incles permetrà reduir un 30 % les emissions de carboni a l’atmosfera alhora que ha generat llocs de feina nous i permetrà augmentar el producte interior brut, amb l’impacte positiu que això genera sobre l’economia nacional.

De la seva banda, la directora de Planificació i Control, Eva Iglesias, ha fet un balanç molt satisfactori de la situació econòmica de la companyia, marcada per la solvència, la solidesa i la sostenibilitat de les xifres. Pel que fa a la solvència, ha recalcat que els darrers deu anys hi ha hagut, de mitjana, 20 milions d’euros anuals en generació de caixa, que s’han invertit tots en ampliació, modernització i millora de les xarxes de transport i distribució d’electricitat. Això es tradueix en un total de 148 milions d’euros, que s’han traduït en la millora de la capacitat, de la garantia i de la qualitat del servei. Un exemple d’això, tal com ha explicat Albert Moles, és la nova estació transformadora i repartidora de Grau Roig juntament amb la nova línia elèctrica entre aquesta estació i la població veïna de l’Ospitalet, inaugurades recentment i que han permès duplicar la capacitat d’importació d’electricitat des de França.

Quant a la solidesa econòmica de la institució, Iglesias ha destacat que l’endeutament de FEDA actualment és del 8 %; una xifra molt baixa per tractar-se d’una companyia elèctrica. Així mateix, ha assegurat que ni tan sols la triplicació de l’endeutament alteraria aquesta solidesa.

Aquesta apreciació l’ha feta a propòsit de la modelització d’ingressos i inversions dels propers deu anys, que projecta una evolució estable. Això sí, es preveu que l’any 2021 el preu de l’energia pugi. FEDA té previst compensar-ho amb les previsions d’inversió i possiblement d’endeutament per fer que això afecti el mínim possible el preu del servei al client. Aquesta afectació es calcula que podria ser d’entre un 1 i un 2 % anual d’augment de les tarifes, al llarg dels propers deu anys. Arran d’això, Sílvia Calvó ha recordat que FEDA ofereix unes tarifes molt inferiors a la mitjana europea i, concretament, un 50 % inferiors a les franceses i de menys de la meitat de les espanyoles. Amb tot, Iglesias ha insistit que malgrat aquesta previsió de l’augment dels costos, FEDA seguirà generant un benefici que es seguirà revertint en més inversió.

 

PROJECTES DE FUTUR I INVERSIONS

És en aquest punt en què el director general ha incidit en l’estratègia i els projectes de futur, vist el que han explicat prèviament Calvó i Iglesias. Albert Moles ha explicat que la previsió d’inversió per als propers deu anys és de 139 milions d’euros, 81 dels quals es dedicaran a l’activitat tradicional de FEDA: la xarxa elèctrica de transport (57 M€), la xarxa elèctrica de distribució (15 M€) i la central d’Engolasters (9 M€). Amb això, segons ha detallat, s’aconseguirà arribar al sostre de la capacitat d’importació d’electricitat des dels països veïns. Concretament, serà mitjançant la duplicació de la línia actual d’interconnexió amb França amb un cost aproximat de 15 milions d’euros i la construcció d’una nova estació transformadora i repartidora a prop de la frontera del riu Runer similar a la de Grau Roig, amb un cost aproximat d’uns 20 milions d’euros i que s’executaria cap a l’any 2021.

Pel que fa a la resta d’inversions, Moles ha apuntat que es canalitzaran en els projectes de producció i xarxes de calor (42 M€), en projectes de diversificació (10 M€) i en altres sistemes (6 M€). Als ulls del director general, aquestes inversions permetran generar valor afegit a l’economia andorrana i contribuir a la millora del medi ambient.

Aquestes inversions, i seguint el que estableix la nova llei que regeix la companyia, Albert Moles ha explicat com canviarà l’estructura de FEDA durant els propers dos anys, sense deixar de ser la societat pública que gestiona la xarxa elèctrica. D’ella dependran, a més de CTRASA, una filial que s’ocuparà dels nous projectes de producció d’electricitat i de les xarxes de calor. És sota aquest paraigua que queda inclosa FEDA ECOTERM. Juntament a aquesta filial en naixerà una altra centrada en els projectes diversificació per oferir altres serveis relacionats amb l’energia, com és tota la infraestructura que envolta la implantació de la mobilitat elèctrica. Moles ha fet èmfasi en el fet que aquestes dues filials estaran sota el control de FEDA, que serà el titular de com a mínim el 51 % de les accions. Així mateix ha anunciat que amb l’entrada en servei de la nova central de cogeneració d’Incles, aquest hivern ja estaran en marxa dues de les activitats previstes per la nova llei fora del que és estrictament l’activitat tradicional de FEDA.

Pel que fa als nous projectes de producció d’electricitat, tant Albert Moles com Sílvia Calvó han anunciat que es concretaran amb el Pla nacional d’infraestructures energètiques en què actualment treballa el govern. Aquest pla preveu concessions en producció d’electricitat i calefacció urbana, el desenvolupament de petites estacions de producció a partir de fonts renovables així com la participació en projectes estratègics de FEDA a través de les filials citades. És en aquest apartat que calcula una necessitat d’inversió privada d’entre 60 i 110 milions d’euros, per complementar la previsió d’inversió per part de FEDA.

Amb tot això, Calvó ha explicat que s’aconseguirà reduir la dependència energètica d’Andorra fins al punt que, incloent-hi la producció de calor, el país generarà el 33 % de l’energia consumida, quan actualment aquesta xifra és d’entre el 7 i el 8 %.