El Govern ha aprovat el projecte de llei de mesures per respondre a les diverses situacions que es puguin esdevenir relatives a la crisi energètica. El text, que s’ha entrat al Consell General per la via d’urgència, té per objectiu principal establir els mecanismes i les garanties jurídiques per minimitzar el possible impacte sobre la població i el teixit empresarial del país de possibles escenaris d’escassetat d’energia, així com també preveu la possibilitat d’impulsar mesures d’estalvi energètic de compliment obligatori per al sector públic i empresarial.
El Govern entra a tràmit parlamentari el projecte de llei de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica

La ministra Silvia Calvó ha presentat el projecte de llei.

Tal com ha explicat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, el Projecte de llei parteix dels principis de “d’anticipació, protecció i garantia” per mantenir en marxa els serveis essencials i prioritzar “les necessitats pròpies del país” en moments d’escassetat d’energia. “Promovem aquesta llei per responsabilitat política, per incrementar la seguretat de la ciutadania i empreses del país, però amb la voluntat de no haver d’arribar a l’extrem d’aplicar-la en la seva totalitat”, ha assegurat Calvó. La ministra ha emmarcat que la llei es promou tenint en compte la situació actual de crisi energètica a Europa, increment de preus i restriccions als països veïns, principals subministradors d’energia d’Andorra.

Entrant al detall del projecte de llei, aquest preveu tres nivells diferents de mesures, totes elles de caràcter limitat en el temps, que permeten graduar la intensitat de la resposta en funció de les circumstàncies i les necessitats de cada moment. El primer capítol recull tot aquell conjunt de mesures provisionals per afavorir la reducció del consum energètic i aplicables al sector públic i al sector empresarial. Calvó ha assenyalat que aquest mecanisme només s’activarà si les mesures emprades en el marc de la concertació prèvia no són suficients. La vigència és temporal i no pot ser superior a dos mesos.

Aquestes mesures d’obligat compliment aniran lligades a les següents temàtiques: Mesures en relació a l’ús de l’energia en els edificis públics, en particular restriccions a l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat, i la prohibició o restricció de l’ús de determinats dispositius; mesures en relació a l’ús de determinades fonts d’energia en els edificis privats, comerços, oficines, despatxos, indústries i altres establiments oberts al públic, en particular restriccions a l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat, i la prohibició o restricció de l’ús de determinats aparells i dispositius; restriccions o prohibicions de la il·luminació exterior d’edificis i monuments, públics i privats; restriccions o prohibicions en la il·luminació de vitrines i aparadors i en l’encesa de rètols i cartells i anuncis lluminosos; restriccions en la il·luminació de les vies públiques i els espais públics o d’ús públic, i de qualsevol il·luminació ornamental i restriccions o prohibicions de l’ús de màquines, aparells i dispositius que consumeixen energia per a la realització d’activitats industrials, comercials o de serveis.

El segon capítol de la llei preveu els mecanismes de gestió per fer front a possibles talls del subministrament elèctric produïts per una falta temporal i acotada en el temps d’energia elèctrica provinent dels països veïns. Per tal de garantir que aquests possibles talls de subministrament afectin el menys possible a la població s’hauran de fer seguint els següents criteris de garanties:

  • Les interrupcions no poden afectar el funcionament dels serveis públics i dels altres serveis essencials.
  • Caldrà aplicar criteris de rotació entre sectors, procurant que tots els que són susceptibles d’interrupció del subministrament ho siguin un nombre d’hores equiparable.
  • Les entitats distribuïdores han d’anunciar les interrupcions temporals del subministrament que es proposen dur a terme amb una antelació, que ha de ser, com a mínim, de 24 hores.
  • La interrupció del subministrament de qualsevol sector no pot ser superior a dos hores diàries, o tres de manera excepcional.
  • L’operador del sistema elèctric avalua la viabilitat tècnica dels plans de contingència elaborats per les entitats distribuïdores, i el ministeri competent en matèria d’energia, n’avalua l’equidistribució.

Finalment, el projecte de llei contempla un tercer capítol que es desenvoluparia en aquells supòsits excepcionals on les mesures establertes als capítols esmentats no es considerin suficients per reduir la demanda al nivell de la disponibilitat d’energia. És en aquest context que el Govern pot declarar per decret la situació de crisi energètica.

Aquest decret ha de preveure l’adopció de les mesures que es considerin necessàries, i s’ha de notificar immediatament al Consell General. La declaració pot tenir una vigència màxima de quinze dies, i únicament es pot prorrogar amb l’autorització expressa del Consell General.