Aquest diumenge, 22 de març, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, una jornada que recorda la importància de gestionar aquest recurs essencial amb consciència i de manera sostenible. A Andorra, l’aigua no només sacia boscos i rius; és també el motor que fa girar turbines i il·lumina les nostres cases. Darrere d’aquest procés, però, hi ha una estratègia meticulosa i clau: el buidatge controlat dels llacs.

L’estratègia del buidatge

Un moment durant el buidatge de llacs d'alçada - Foto: Hans Urban

Cada any, els llacs de Cabana Sorda, Vall del Riu, Juclà i l’estany de l’Illa són objecte d’un buidatge planificat i controlat —mai se supera el nivell mínim d’explotació— que nodreix Engolasters, el llac que connecta amb la central hidroelèctrica de FEDA. Tal com explica Domènec Torra, cap d’Explotació de FEDA, és molt important poder recuperar i continuar recuperant l’aigua d’aquests quatre estanys. “Per a nosaltres és essencial", recalca.

Segons Torra, aquest buidatge no respon només a una qüestió tècnica, sinó que forma part d’una estratègia econòmica i energètica. Així, “el buidatge s’efectua en moments en què es necessita generar més energia”, reduint la dependència de la importació i de la compra d’electricitat externa, i optimitzant, en conseqüència, la producció quan els preus són més elevats.

Engolasters, la bateria que mou Andorra

Amb el buidatge controlat dels llacs s’aconsegueix incrementar els nivells d’Engolasters i enviar més aigua a la central d’Encamp. L’aigua flueix com si es deslliurés d’una bateria invisible que guarda energia per al moment just. Engolasters no és només un llac; és la bateria que mou Andorra, emmagatzemant i alliberant aigua que es tradueix en energia hidroelèctrica, segons les necessitats del país.

El repte que suposa el canvi climàtic

Un moment durant el buidatge de llacs d'alçada - Foto: Hans Urban

El canvi climàtic transforma la manera com arriba l’aigua als llacs. Tal com indica Torra, el desglaç que abans durava dos o tres mesos, ara es concentra en només unes setmanes. Aquesta reducció de l’aportació natural fa que el sistema energètic d’Andorra sigui encara més crític, posant en relleu com de crucial i important és aconseguir una gestió eficient dels recursos hídrics.

El canvi climàtic no és només xifres en informes: és una problemàtica real que condiciona quan i com l’aigua arriba als llacs i, per extensió, com Engolasters pot nodrir la central de FEDA per generar electricitat. A més, a la rapidesa del desglaç s’hi sumen altres factors, com ara les microfosses que es detecten durant l’hivern i “que abans no existien”, tal com apunta Torra. Tots aquests elements redueixen l’aportació natural, fent que cada gota compti i convertint la planificació de la gestió de l’aigua en una tasca més crucial que mai.

Cap al futur: obrir i tancar a distància

Un moment durant el buidatge de llacs d'alçada - Foto: Hans Urban

L’impacte del canvi climàtic obliga a repensar no només quan i com s’omplen els llacs, sinó també com es poden gestionar de manera més flexible i eficient. És aquí on entren en joc les noves tecnologies. FEDA estudia la possibilitat d’obrir i tancar les vàlvules a distància, un pas que facilitaria la gestió de la bateria i optimitzaria la producció d’energia. Torra explica que "fa temps que ens plantegem la possibilitat de poder obrir a distància” i, de fet, a la Vall del Riu ja s’ha començat a treballar en aquest sentit.

Aquest enfocament, encara amb molt camí per recórrer, reforça un missatge clau: l’aigua és un recurs clau que cal gestionar amb responsabilitat i sempre des d’una perspectiva sostenible.

Menys interrupcions, més energia

Amb aquesta estratègia, FEDA assegura una producció estable i fiable, aprofitant els recursos naturals i minimitzant la dependència de l’exterior. El llac d’Engolasters esdevé així una autèntica bateria energètica, on cada gota compta i la gestió intel·ligent marca la diferència.