Segurament has sentit més d’una vegada que el canvi climàtic és un repte de tots. I és cert: ens afecta a tots. Però… saps qui emet realment més carboni? Qui en pateix més les conseqüències? I quant costarà tot plegat?

L’informe Disaster Divide: How Climate Chaos Deepens Inequality and Enriches the Few, publicat per Oxfam International aquesta mateixa setmana, respon aquestes preguntes amb xifres. I les dades mostren una desigualtat aclaparadora.

Què diu l’informe?

L’informe s’ha publicat a pocs dies de la COP31, la cimera del clima de les Nacions Unides que se celebrarà a Antalya (Turquia) del 9 al 20 de novembre.

Per elaborar-lo, Oxfam ha combinat dades sobre la desigualtat en les emissions de carboni amb models d’atribució climàtica, que permeten estimar quina part de l’escalfament i dels seus efectes es pot atribuir a cada grup de població.

Qui emet més?

L’informe analitza dos grups. El primer és el 0,1% més ric del món: uns 8 milions de persones. Aquest grup genera més emissions de carboni que els 3.500 milions de persones més pobres del planeta juntes. Per persona, ha contribuït gairebé 400 vegades més a les onades de calor extremes actuals que algú de la meitat més pobra de la humanitat.

El segon és l’1% més ric, un grup més ampli d’uns 80 milions de persones que inclou l’anterior. Segons l’informe, és responsable del 20% de l’escalfament global des de 1990. Per persona, 100 vegades més que algú de la meitat més pobra.

Un dels exemples més clars d’aquesta desigualtat és l’aviació privada. En conjunt, els avions privats emeten en només dos segons més carboni del que emet una persona de la meitat més pobra de la humanitat en tot un any.

Qui en pateix les conseqüències?

Mentre les emissions es concentren en una petita part de la població, els efectes recauen sobretot en la resta. Segons les estimacions de l’informe, un sol any d’emissions de l’1% més ric provocarà 1,9 milions de morts addicionals relacionades amb la calor. El 78% d’aquestes morts es produiran en països de renda baixa i mitjana-baixa, que només són responsables del 8% de les emissions globals.

La diferència també és en la capacitat de protegir-se. Les persones amb més recursos poden contractar assegurances privades o viure en zones més segures. Per a la majoria, en canvi, una inundació, un incendi o una sequera pot suposar perdre la casa, les collites o els estalvis. I això les deixa encara més exposades davant del desastre següent.

L’informe recull altres dades que ho il·lustren: les morts per inundacions són set vegades més altes als països amb més desigualtat, i fins a 1.000 milions de persones podrien haver de desplaçar-se per la crisi climàtica el 2050, la majoria al sud global.

Quant costa?

Segons l’informe, les emissions de l’1% més ric causaran danys per valor de gairebé 53 bilions de dòlars fins al 2050. Un bilió equival a un milió de milions, i per fer-nos-en una idea, la xifra equival a més d’una vegada i mitja el PIB anual dels Estats Units.

I què té a veure amb la transició energètica?

Molt. La major part de les emissions de carboni provenen de la manera com produïm i consumim energia. Per això, reduir-les passa per avançar cap a fonts renovables, utilitzar l’energia de manera més eficient i electrificar cada cop més usos.

Però aquestes dades també ens recorden una altra cosa: la transició energètica no és només una qüestió tecnològica, també és una qüestió de justícia. Conèixer com es reparteixen les emissions i qui en pateix els efectes ajuda a entendre per què cal avançar, i fer-ho de manera que ningú no quedi enrere.

A FEDA treballem cada dia en aquesta direcció: des de la producció d’energia renovable local, com la hidroelèctrica i la solar, fins a solucions més eficients com la calefacció urbana. Perquè, com passa amb cada gest quotidià que fa servir energia, el futur del clima també es construeix des d’aquí.

Sabies que…?

El 0,1% més ric de la població mundial genera més del triple de contaminació per carboni que tota l’Àfrica subsahariana, on viuen 1.300 milions de persones. Una dada que mostra fins a quin punt la crisi climàtica té, també, una dimensió de desigualtat.

Oxfam, Disaster Divide: How Climate Chaos Deepens Inequality and Enriches the Few (octubre 2026). Les xifres de morts i danys són estimacions de l’informe, no dades observades.